REDEMPCIÓ Pintures i dibuixos de Josep Madaula Exposició temporal del 9 de febrer al 14 de maig de 2023 en l’horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Entrada gratuïta. Algunes de les obres que veureu son una reflexió i una mirada al voltant de l’home aclaparat i abatut, contraposat a la dona desperta i activa. ¿Potser aquest home busca redimir-se de l’herència patriarcal que, conscientment o inconscient, encara l’impregna? – Josep Madaula Pots saber-ne més d’en Josep Madaula a través del seu web, www.josepmadaula.com.

Exposició permanent Museu Arqueològic QR Glossari de les peces que estan exposades a l’exposició permanent del Museu Arqueològic de Moià sobre el Calcolític-Edat de Bronze procedents del jaciment prehistòric de les Coves del Toll. V17- CALCOLÍTIC-EDAT DE BRONZE JACIMENT: COVES DEL TOLL, MOIÀ 1. CRANI BRAQUICEFAL. Crani que es va trobar a les Coves del Toll en la campanya arqueològica de 1985. El crani es troba sencer amb mandíbula i segons Dr Campillo (Campillo, 1985) pertany a un individu masculí d’uns 40 anys i 1,61m d’alçada i per la morfologia del crani braquimorf corba-occipital, la tipologia robusta de les restes i l’alçada moderada es pot determinar que pertany a la tipologia alpina característica del centre d’Europa i que es diferencia dels enterraments neolítics de morfologia més esvelta. 2. AGULLA DE CAP DISCOIDAL. Agulla de bronze de cap discoidal pla format per una làmina fina i plana decorada amb copets fets amb la tècnica del repussament amb la tija situada en el mateix pla que el cap i que es troba perforada transversalment. L’agulla està composta per: 85% de bronze, 13% d’estany i 1,2% d’arsènic (Rovira et Alii, 1997).La seva tipologia és inhabitual a la Península Ibèrica i a Catalunya i freqüent a la cultura d’Únetice (Txèquia). Inicialment aquestes agulles portaven un fil metàl·lic que partia del rínxol i s’embolicava a la tija assegurant que el fermall no caigués i quedés ben subjecte. Eren emprades exclusivament com a ornaments indicadors d’estatus (Petit, 1985). Està associada a l’individu alpí (núm.1) ja que va sortir al costat d’aquest en l’excavació d’urgència que es va realitzar a les Coves del Toll però no es poden relacionar amb total seguretat perquè aquestes agulles en el territoris originals pertanyen exclusivament a l’aixovar femení. 3. PUNYAL DE REBLONS. Fulla triangular de bronze sense nervi central, de base en arc amb dos perforacions i dos reblons conservats. No conserva el mànec. La composició del punyal és: 85,55% de coure i 11.60% d’estany (Rovira et Alii, 1997).Va ser trobat a un nivell superior de l’entrada de les Coves del Toll el 30/10/1954. 4. LINGOT DE BRONZE. Peces o aliatges que s’obtenen per l’emmotllament, de formes molt variades. Serveixen per portar de forma més còmoda el metall pur per, posteriorment, tornar a fondre’l per produir peces de metall. A la cova del Toll no s’han trobat ni motlles ni vasos de gresol i és per això que no es pot dir amb seguretat que es tracti de metal·lúrgia local.Les composicions dels dos lingots de bronze són: un 83,08% de coure, 12,83% d’estany i 2,342 d’argent i l’altre 84,92 de coure, 12,48% d’estany i 1,0 d’argent (Rovira et Alii, 1997). 5. PUNXÓ DE BRONZE. Els punxons són uns dels elements més abundants dins de la prehistòria peninsular destinats a un ús personal o funerari. La seva cronologia és àmplia i es troben des del Calcolític (Edat del Coure) fins l’Edat del Bronze. La composició del punxó de secció quadrada i de forma conservada una mica biapuntada és 89,2%Cu i 9,904% Sn. 6. CERÀMICA DECORADA AMB CORDONS PSEUDODIGITATS I UNGULATS. La ceràmica és el bloc més nombrós de materials arqueològics trobats a la Cova del Toll. Els fragments ceràmics 6. són fets a mà i formen part del conjunt ceràmic de tamany mitjà-gran, amb parets gruixudes, pasta grollera i oxidant, de cocció irregular i amb decoracions de cordons impresos pseudodigitats i ungulats. La ceràmica té funcions tèrmiques i mecàniques i quan al seu ús, estaria centrat en l’emmagatzematge, vaixella de taula i/o cuina o bé com a contenidor funerari. Aquest tipus de ceràmica es pot situar en el Bronze Antic. 7. VASOS DE CARENA ALTA. La ceràmica és el bloc més nombrós de materials arqueològics trobats a la Cova del Toll. Els fragments ceràmics i la reconstrucció ceràmica 7. són fets a mà i formen part del conjunt ceràmic de tamany mitjà i petit amb parets més fines, pasta més depurada, superfícies més acurades, de cocció regular i reductora i en alguns casos oxidant amb una capa reductora. La carena, de vegades molt marcada, separa els dos cossos cònics i la base és plana. En els exemples exposats la decoració és de parets llises i les nanses arranquen de la vora sovint exvasada i plana. La ceràmica té funcions tèrmiques i mecàniques i quan al seu ús, estaria centrat en l’emmagatzematge, vaixella de taula i/o cuina o bé com a contenidor funerari. Aquest tipus de ceràmica de carena alta es pot situar en el Bronze Antic. 8. CERÀMICA CAMPANIFORME. La ceràmica és el bloc més nombrós de materials arqueològics trobats a la Cova del Toll. La cultura campaniforme es caracteritza per una tipus de vas amb forma de campana invertida i amb una decoració característica geomètrica incisa. La seva presència a la cova -val a dir, puntual- està relacionada amb la difusió de la metal·lúrgia del coure i és per això que aquest tipus de ceràmica s’associa a grups locals del neolític final i Calcolític.Els fragments ceràmics 8. de recipients mitjans, són fets a mà i formen part del conjunt ceràmic amb parets més fines i pasta més depurada, de cocció oxidant i decoració amb línies horitzontals incises i impreses amb temes geomètrics.La ceràmica té funcions tèrmiques i mecàniques i quan al seu ús aquest estaria centrat en l’emmagatzematge, domèstic i associat al món funerari, als botons de perforació en V i als punyals de llengüeta.

LA NATURA I LA SEVA MÀGIA. OLIS I AQUAREL·LES DE Ma TERESA JANÉ I SOLÉ Exposició temporal del 3 de març al 29 de maig de 2022. Horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Entrada gratuita.

FRANCESC VIÑAS i DORDAL EL MUSEU DE MOIÀ I EL GRAN TEATRE DEL LICEU En commemoració del 175è aniversari del Gran Teatre del Liceu que va ser inaugurat el 4 d’abril de 1847,       diversos equipaments culturals de Catalunya exposen una peça de les seves col·leccions per reconstruir la història del Liceu des de múltiples vessants. El Museu de Moià exposa dintre d’aquest projecte un document gràfic on es representa el cartell i el repartiment de l’òpera Parsifal de l’últim dia de l’any de 1913 que va comptar amb el permís de la família Wagner ja que fins aleshores el teatre de Bayreuth havia tingut el monopoli absolut de les representacions de l’obra del compositor durant els trenta anys  posteriors a la seva mort. Així el Parsifal del Liceu de 1913-1914 va ser un dels primers representats fora del territori alemany. El tenor Viñas -fill de Moià- va ser sobretot un tenor wagnerià i va estar molt lligat al gran teatre del Liceu durant tota la seva carrera artística essent el seu primer Parsifal. El Museu de Moià custodia molts objectes relacionats amb el tenor moianès sobretot del vestuari de diverses obres, fotografies, pintures i documentació sobre la seva carrera operística i és per això que ha volgut afegir a la peça exposada en Museus i Liceu, una història compartida, d’altres relacionades amb la carrera operística d’en Viñas.   Relació de peces exposades: MMO01070 Fotografia de F. Viñas com a personatge de Aïda   Paper blanc i negre, 96,1x76x6,3cm MMO00987 Corona. Complement vestuari de l’òpera Aida  Metall, bijuteria, 11,3x15x19,3cm MMO00976 Fermall. Complement vestuari de l’òpera Lohengrin Bijuteria, 5,7×4,6×1,5cm MMO00991 Fermall amb cadena vestuari de l’òpera Parsifal Metall,11,1×11,1x2cm//10,3×0,5cm   MMO01016 Document gràfic que representa el cartell i repartiment de l’òpera Parsifalrepresentada al teatre del Liceu l’any 1913  Paper, 28,2×41,3cm MMO01051 Fotografia de F. Viñas com a Parsifal Paper blanc i negre, 38×45,2x2cm  Museus i Liceu; una història compartida : https://liceualsmuseus.cat   FRANCESC VIÑAS DORDAL Nascut el 27 de març de 1863 al municipi de Moià, fill de José Viñas i Maria Dordal. Va néixer a la casa Segaró, on avui es troba l’actual villa Mercedes, en un nucli molt humil, el seu pare treballava en el cultiu de la terra i quan hi havia feina en el sector tèxtil. De ben jovenet va treballar com a teixidor i va rebre la seva primera classe de clarinet als 15 anys. Un any després es va traslladar a Barcelona a casa dels seus tiets on va treballar en la cereria familiar i va tenir les primeres leccions de música i cant. El 1877 va tenir uns resultats brillants als exàmens del Conservatori del Liceu de Barcelona on van veure les seves altes capacitats per la carrera lírico-dramàtica i li van atorgar el distintiu del primer premi absolut d’aquest conservatori, la medalla de plata i bronce. Aquest va ser l’inici del seu èxit com a tenor operístic. El 1888 va debutar al Liceu de Barcelona i a partir d’aquí el seu èxit va començar a expandir-se per València on el van fer fill adoptiu al 1889 i es va estendre per tots els teatres principals del món: Barcelona, Milà, Turí, Treviso, Palerm,  Gènova, Londres, Windsor, Castle, Nova York, Bayreuth… Francesc Viñas va especialitzar-se en l’obra de Wagner però sense abandonar el repertori italià (especialment Verdi) i el francès (Meyerbeer, Massenet…), entre les òperes més destacades: Cavalleria Rusticana, Lohengrin, Parsifal, Aida, Lucia de Lammermoor i Tannhaüser. A Itàlia coneix a la que serà la seva dona, la mezzosoprano romana Giulia Novelli amb qui tindrà la seva única filla, la Mercè. Tot i que va viure a Roma va continuar estant molt lligat a Moià, on va instal·lar la seva segona residència en una casa d’estil modernista que va construir on hi havia estat la seva casa natal. Va estar molt vinculat en temes socials, culturals i institucionals de la vila. Al 1904 va crear la LLiga de Defensa de l’arbre fruiter, festa que encara es celebra. Va fer diferents publicacions com l’opuscle Leyendas del Santo Graal i Parsifal (1934) i el llibre El arte del canto (1932) basat en la seva experiència com a cantant. Viñas es va convertir en un tenor de renom internacional. Trenta anys després de la seva mort al 1963 es va fundà el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas que es celebra al gran teatre del Liceu al gener i on es dona a conèixer el talent vocal dels joves que s’hi presenten. Si vols escoltar al tenor: https://youtu.be/g-eb_6Im9jg

Els equipaments municipals van ser tancats el passat 13 de març a causa del Coronavirus amb la incertesa del que passaria i del desenvolupament de la situació de pandemia sense precedents. Després d’aquests mesos de confinament i d’adaptació a la nova situació s’ha hagut de treballar molt per poder adaptar-se a la situació de teletreball de gairebé tots els treballadors i dels espais tancats. Malgrat la situació, finalment s’han pogut instalar totes les mesures de seguretat establertes per les autoritats sanitàries i havent passat a una fase en la que es permet l’obertura dels equipaments amb una reducció del seu aforament, entre d’altres, per mantenir un espai segur, el passat cap de setmana 30-31/05 i 1/06, coincidint amb dilluns de segona Pasqua, el Parc Prehistòric de les Coves del Toll va poder reprendre les visites al jaciment amb un protocol excepcional tant pels treballadors com pels usuaris. L’horari d’obertura al públic és l’habitual d’estiu, Caps de setmana de 10:30 a 19h i ponts i festius de 10:30 a 15h. Per altre banda el Museu Municipal de Moià-Casa Natal Rafael Casanova reobrirà al públic el proper 13 de juny en el seu horari habitual i seguint totes les mesures preventives necessàries per una visita segura. Us recordem que podreu visitar gratuïtament l’exposició temporal Notes de llum. Meditació contemplativa de la pintora C. Morales que, amb el canvi de calendari degut a la COVID19, es podrà visitar fins el 17 d’agost.