SHU EN EL LEJANO OESTE Exposició temporal sobre les il·lustracions originals del conte de Montse Bugatell. Del 11 de gener al 31 de març de 2024 en l’horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Entrada gratuïta.

50è ANIVERSARI DEL MOTO CLUB MOIANÈS I LES 24 HORES DE MOIÀ Exposició temporal del 12 d’agost al 31 de desembre de 2023 en l’horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Entrada gratuïta.

PICAPORTES Col·lecció Salavert Exposició temporal del 18 de maig al 6 d’agost de 2023 en l’horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Entrada gratuïta.

L’ÚLTIM NEN DEL TOLL Exposició temporal a les sales del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià a partir del 16 de març de 2023 en l’horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Consulta el preu de les entrades aquí.

REDEMPCIÓ Pintures i dibuixos de Josep Madaula Exposició temporal del 9 de febrer al 14 de maig de 2023 en l’horari d’obertura habitual del Museu de Moià. Entrada gratuïta. Algunes de les obres que veureu son una reflexió i una mirada al voltant de l’home aclaparat i abatut, contraposat a la dona desperta i activa. ¿Potser aquest home busca redimir-se de l’herència patriarcal que, conscientment o inconscient, encara l’impregna? – Josep Madaula Pots saber-ne més d’en Josep Madaula a través del seu web, www.josepmadaula.com.

Exposició permanent Museu Arqueològic QR Glossari de les peces que estan exposades a l’exposició permanent del Museu Arqueològic de Moià sobre el Calcolític-Edat de Bronze procedents del jaciment prehistòric de les Coves del Toll. V17- CALCOLÍTIC-EDAT DE BRONZE JACIMENT: COVES DEL TOLL, MOIÀ 1. CRANI BRAQUICEFAL. Crani que es va trobar a les Coves del Toll en la campanya arqueològica de 1985. El crani es troba sencer amb mandíbula i segons Dr Campillo (Campillo, 1985) pertany a un individu masculí d’uns 40 anys i 1,61m d’alçada i per la morfologia del crani braquimorf corba-occipital, la tipologia robusta de les restes i l’alçada moderada es pot determinar que pertany a la tipologia alpina característica del centre d’Europa i que es diferencia dels enterraments neolítics de morfologia més esvelta. 2. AGULLA DE CAP DISCOIDAL. Agulla de bronze de cap discoidal pla format per una làmina fina i plana decorada amb copets fets amb la tècnica del repussament amb la tija situada en el mateix pla que el cap i que es troba perforada transversalment. L’agulla està composta per: 85% de bronze, 13% d’estany i 1,2% d’arsènic (Rovira et Alii, 1997).La seva tipologia és inhabitual a la Península Ibèrica i a Catalunya i freqüent a la cultura d’Únetice (Txèquia). Inicialment aquestes agulles portaven un fil metàl·lic que partia del rínxol i s’embolicava a la tija assegurant que el fermall no caigués i quedés ben subjecte. Eren emprades exclusivament com a ornaments indicadors d’estatus (Petit, 1985). Està associada a l’individu alpí (núm.1) ja que va sortir al costat d’aquest en l’excavació d’urgència que es va realitzar a les Coves del Toll però no es poden relacionar amb total seguretat perquè aquestes agulles en el territoris originals pertanyen exclusivament a l’aixovar femení. 3. PUNYAL DE REBLONS. Fulla triangular de bronze sense nervi central, de base en arc amb dos perforacions i dos reblons conservats. No conserva el mànec. La composició del punyal és: 85,55% de coure i 11.60% d’estany (Rovira et Alii, 1997).Va ser trobat a un nivell superior de l’entrada de les Coves del Toll el 30/10/1954. 4. LINGOT DE BRONZE. Peces o aliatges que s’obtenen per l’emmotllament, de formes molt variades. Serveixen per portar de forma més còmoda el metall pur per, posteriorment, tornar a fondre’l per produir peces de metall. A la cova del Toll no s’han trobat ni motlles ni vasos de gresol i és per això que no es pot dir amb seguretat que es tracti de metal·lúrgia local.Les composicions dels dos lingots de bronze són: un 83,08% de coure, 12,83% d’estany i 2,342 d’argent i l’altre 84,92 de coure, 12,48% d’estany i 1,0 d’argent (Rovira et Alii, 1997). 5. PUNXÓ DE BRONZE. Els punxons són uns dels elements més abundants dins de la prehistòria peninsular destinats a un ús personal o funerari. La seva cronologia és àmplia i es troben des del Calcolític (Edat del Coure) fins l’Edat del Bronze. La composició del punxó de secció quadrada i de forma conservada una mica biapuntada és 89,2%Cu i 9,904% Sn. 6. CERÀMICA DECORADA AMB CORDONS PSEUDODIGITATS I UNGULATS. La ceràmica és el bloc més nombrós de materials arqueològics trobats a la Cova del Toll. Els fragments ceràmics 6. són fets a mà i formen part del conjunt ceràmic de tamany mitjà-gran, amb parets gruixudes, pasta grollera i oxidant, de cocció irregular i amb decoracions de cordons impresos pseudodigitats i ungulats. La ceràmica té funcions tèrmiques i mecàniques i quan al seu ús, estaria centrat en l’emmagatzematge, vaixella de taula i/o cuina o bé com a contenidor funerari. Aquest tipus de ceràmica es pot situar en el Bronze Antic. 7. VASOS DE CARENA ALTA. La ceràmica és el bloc més nombrós de materials arqueològics trobats a la Cova del Toll. Els fragments ceràmics i la reconstrucció ceràmica 7. són fets a mà i formen part del conjunt ceràmic de tamany mitjà i petit amb parets més fines, pasta més depurada, superfícies més acurades, de cocció regular i reductora i en alguns casos oxidant amb una capa reductora. La carena, de vegades molt marcada, separa els dos cossos cònics i la base és plana. En els exemples exposats la decoració és de parets llises i les nanses arranquen de la vora sovint exvasada i plana. La ceràmica té funcions tèrmiques i mecàniques i quan al seu ús, estaria centrat en l’emmagatzematge, vaixella de taula i/o cuina o bé com a contenidor funerari. Aquest tipus de ceràmica de carena alta es pot situar en el Bronze Antic. 8. CERÀMICA CAMPANIFORME. La ceràmica és el bloc més nombrós de materials arqueològics trobats a la Cova del Toll. La cultura campaniforme es caracteritza per una tipus de vas amb forma de campana invertida i amb una decoració característica geomètrica incisa. La seva presència a la cova -val a dir, puntual- està relacionada amb la difusió de la metal·lúrgia del coure i és per això que aquest tipus de ceràmica s’associa a grups locals del neolític final i Calcolític.Els fragments ceràmics 8. de recipients mitjans, són fets a mà i formen part del conjunt ceràmic amb parets més fines i pasta més depurada, de cocció oxidant i decoració amb línies horitzontals incises i impreses amb temes geomètrics.La ceràmica té funcions tèrmiques i mecàniques i quan al seu ús aquest estaria centrat en l’emmagatzematge, domèstic i associat al món funerari, als botons de perforació en V i als punyals de llengüeta.