El Megalitisme al Moianès
Des de finals del Neolític apareixen en diversos indrets del Moianès nombrosos monuments funeraris de tipus megalític, que als inicis són tan sols caixes rectangulars fetes amb lloses de pedra, de vegades cobertes per un túmul de terra i pedra petita. Aquestes cistes s’utilitzaven per a enterraments individuals, i presenten un tipus de construcció i orientació característiques de la Catalunya Central.
Durant el Calcolític aquests monuments funeraris es fan més grans i complexos, i es destinen a la inhumació col·lectiva. Aquest fet s’allargarà durant l’Edat del Bronze, fet que es vincula a la cohesió dels grups i a creences religioses i funeràries.
A continuació, us presentem alguns dels monuments megalítics que gestiona el Museu de Moià a diversos espais del Moianès.
Dolmen del Cuspinar
El Dolmen del Cuspinar està ubicat al camí de les Coves del Toll, en una zona plana (a uns 40 metres del barranc del torrent del Bassot) i erma amb cert bosc d’alzina i entorn de garric enmig de camps de conreu de cereals.
Es tracta d’una cista trapezoidal oberta que conserva les tres lloses laterals, mentre que la de coberta és desplaçada del seu punt original. Està orientada de nord a sud amb una lleugera inclinació cap al nord-oest. Tot i això, el túmul és gairebé imperceptible.
Les datacions el situen entre el Bronze Antic (1.800 a.C. – 1.500 a.C.) i el Bronze Mig (1.500 a.C. – 1.200 a.C.), i es tracta d’un lloc d’enterrament col·lectiu.
Va ser excavat entre el 1954 i el 1957, per R. Batista i J. de C. Serra i Ràfols. Posteriorment, l’any 1979 es té notícia que el mateix Ricard Batista va procedir a la seva reexcavació, senyalització i consolidació.
Durant aquestes excavacions es van recuperar un total de 8 inhumacions d’adult i 1 d’infant, com a mínim. Totes acompanyades d’ofrenes, entre les quals destaquen esquerdills de sílex sense retoc, ceràmica i joiells.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es visità el lloc i es comprovà el relatiu bon estat de conservació. No s’observà cap mena de material arqueològic en superfície.
Pel tipus de materials que foren recuperats durant les excavacions, se li atribuí una cronologia dins del bronze inicial.
L’any 2012 es va dur a terme una intervenció arqueològica per part del Museu de Moià, promoguda pel mal estat de conservació que presentava el jaciment i l’interès en reexcavar-lo. L’actuació va consistir a obrir una cala longitudinal que travessés tot el dolmen per tal de documentar les seves dimensions i situar-se en l’estratigrafia.
Dolmen de Parés o Perers
El Dolmen de Parés o Perers s’ubica a prop de la carretera N-141c de Moià a Collsuspina, concretament al camí que es desvia en direcció ‘Parés’ al punt quilomètric 31, des d’on s’han de recórrer 365 metres fins tombar a la dreta en angle recte i recórrer 300 metres més. El jaciment queda al sud d’aquest camí.
L’espai es tracta d’una zona plana entre el torrent del Gai i el riu Sec, lleugerament inclinada vers el sud-oest i on predominen els camps de conreu de cereals amb algunes zones d’alzinar.
Es tracta d’un dolmen simple que amb una cambra simple de planta rectangular. La cambra està formada per dues lloses laterals i una llosa de capçalera. La llosa septentrional i la de capçalera són falcades per l’exterior per petites lloses clavades. S’ha evidenciat la presència de túmul, format per argila i pedres de mida petita i mitjana, que conserva fins a 3,2 m de longitud (de radi) en el costat de llevant. Està orientat est-oest, amb l’entrada a l’oest.
Les datacions el situen entre el Neolític Final i el Bronze Antic (2.500 a.C. – 1.500 a.C.), i es tracta d’un lloc d’enterrament col·lectiu.
Va ser excavat l’any 1957 per Joan Surroca i Ricard Batista. Malauradament, únicament es van recollir restes humanes trossejades de les quals es dedueix l’existència de dos individus com a mínim i diversos fragments de ceràmica. També es va localitzar un fragment de sílex sense retoc.
El 2010, Marc Piera (Arqueociència SCSL) hi realitzà una intervenció d’urgència per valorar el seu estat de conservació i el seu potencial arqueològic per tal de poder valorar una futura intervenció arqueològica més extensiva o bé una intervenció de consolidació o restauració de l’element patrimonial.
El 2011 es dugué a terme una intervenció dirigida a adequar i consolidar el dolmen. Amb aquesta finalitat es procedí a la neteja del lloc, es va restituir una llosa caiguda i també el túmul, fent servir pedra local. Finalment es col·locà un plafó informatiu.
Dolmen del Puig Rodó
El Dolmen del Puig Rodó es troba en un replà a 420 metres al sud-est del cim del Puig Rodó (1055 msnm), dominat per l’alzinar amb certa presència de pi. S’hi pot accedir tant des de Moià com de l’Estany, a través del serrat de l’Horabona.
Es tracta d’un dolmen de cambra simple o pirinenca, tot i que alguns autors l’han considerat de galeria coberta. Presenta una entrada de cambra rectangular amb un petit vestíbul de dues lloses paral·leles. El túmul té uns 7 metres de diàmetre.
Les datacions el situen al Calcolític (2.200 a.C. – 1.800 a.C.), i es tracta d’un lloc d’enterrament col·lectiu.
L’any 1960 va ser excavat per Ricard Batista juntament amb un grup de moianesos. A més a més, van intervenir-hi per reconstruir-lo parcialment falcant-lo amb barres de ferro i ciment. D’aquelles excavacions es van recuperar restes humanes diverses, així com rodelles perforades d’os, una punta de sageta de sílex blanc, una petita planxa metàl·lica, un braçalet de metall i fragments diversos de ceràmica.
Dolmen de les Umbertes
El Dolmen de les Umbertes s’ubica a prop de la carretera C-59 de Moià a Castellterçol on, a l’alçada del punt quilomètric 35, cal desviar-se en direcció a Les Umbertes seguint la pista fins al camp de vol (Vol Xerpa S.L.).
L’espai es tracta d’una zona erma de matoll baix entre afloraments calcaris, en un pla amb lleugeres ondulacions entre la Costa Socarrada i el marge dret del Torrent Mal. També destaca la presència de roures i boixos als voltants.
Es tracta d’un dolmen que correspon a una cista megalítica rectangular tancada. La cambra està formada per quatre lloses laterals i una llosa de capçalera, aquesta última va ser substituïda per una d’igual dimensions ja que l’original es trobava fragmentada i desplaçada. Alhora, el túmul on s’ubica el dolmen es troba força erosionat.
Les datacions el situen entre el Neolític Final i el Bronze Antic (2.500 a.C. – 1.500 a.C.), i es tracta d’un lloc d’enterrament col·lectiu.
La primera intervenció arqueològica es va realitzar el 1958 per part de Ricard Batista i alguns membres del GEMI. D’aquestes excavacions es van extreure diversos fragments de ceràmica decorats, esquerdills de sílex, una punta de sílex blanc retocada, una valva de pecten polida i amb un foradet, quatre peces d’un collaret d’esteatita i un fragment de dentàlium. A més a més, van aparèixer restes humanes molt fragmentades.
Dolmen de Santa Magdalena
El Dolmen de Santa Magdalena s’ubica molt a prop de l’Ermita de Santa Magdalena, a Moià. Per arribar-hi s’ha de seguir la desviació al punt quilomètric 26 de la carretera N-141c en direcció Serramitja, des d’on s’han de seguir uns 4,6km per arribar a la Serra de Magdalena.
L’espai es tracta d’una zona abrupta, un pujol a la zona central de la serra de Santa Magdalena on predominen les alzines i alguns pins.
Es tracta d’un dolmen de grans dimensions de cambra simple. Aquesta únicament conserva una llosa frontal i una llosa de coberta, desplaçada del seu emplaçament original. Destaquen els gravats d’època medieval a la llosa de coberta, on s’aprecien una creu rodejada per tres xiprers a cada banda. Alhora, el túmul circular on s’ubica el dolmen es troba força erosionat.
Les datacions el situen entre el Calcolític i el Bronze Antic (2.200 a.C. – 1.500 a.C.), i es tracta d’un lloc d’enterrament col·lectiu.
L’única intervenció arqueològica es va realitzar el 1957 per part de Ricard Batista i Joan Surroca. Malauradament, el poc material arqueològic trobat va ser escàs i fora de context.
