Coves del Toll
Coves Prehistòriques

La Cova del TOLL

L’Origen de la roca que forma la Cova del Toll es remunta a fa 38 milions d’anys, quan la zona que avui ocupa el municipi de Moià estava submergida sota les aigües d’un mar interior. La bona qualitat i temperatura de l’aigua  va fer que hi proliferessin grans barreres d’esculls coral·lins repletes de tota mena de vida submarina.

Quan les aigües d’aquest mar començaren a desaparèixer, tot aquest fons coral·lí replet de vida començà un llarg procés geològic de fossilització que l’acabaria convertint en l’actual roca de la Cova del Toll (calcaria bioconstruïda).

Posteriorment, l’aigua de pluja carregada de diòxid de carboni (CO2), començà a filtrar-se per esquerdes, iniciant un  llarg, però continu, procés de dissolució i erosió (carstificació) que acabà formant aquest entramat d’avencs, galeries i sales que és el carst de la Cova del Toll. Al llarg del seu recorregut actual podem observar dues grans galeries: la Nord-Sud i la Est-Oest. Juntes sumen la gens menyspreable longitud de 1.148 metres.

La cova esdevingué el refugi d’animals i humans prehistòrics, deixant en el seu interior un ampli registre paleontològic i arqueològic. Restes d’ós (a), hiena (b) i lleó de les cavernes (c) (animals que les habitaven), rinoceronts (d) o cavalls salvatges (e) (animals depredats o carronyejats a l’exterior), vestigis que han fet que la Cova del Toll rebi  el sobrenom, més que merescut,  del  “Palau de la Fauna Quaternària”.

 

 

Recreació de l’ocupació Neolítica de la Cova del Toll. (Il·lustració ICRA ART)

 

Ara fa uns 6000 anys, els Homo sapiens del neolític (agricultors i ramaders), ocuparen la cova de manera estable, generació rere generació. Era la seva llar, el seu rebost i el seu cementiri. L’última ocupació humana de la que tenim constància pertany a l’Edat del Bronze, moment en el que una esllavissada de pedres taponà l’entrada principal de la Cova. La Boca Sud caigué en l’oblit i amb ella l’ utilització de la Cova; Però la màgia del Toll necessitava ser redescoberta, i l’any 1948, un grup d’aficionats a l’arqueologia, inicià un seguit d’exploracions que, l’any 1954, acabaren culminant amb la descoberta de l’entrada perduda.

 

La Cova de les TOIXONERES

La Cova albergava les restes d’un infant Neandertal d’uns 4 anys d’edat que va habitar l’indret ara fa més de 50.000 anys. Les restes de l’anomenat Nen de Moià es van recuperar juntament amb les d’un altre individu de menys de 7 anys i d’un adult senil. Els tres individus van habitar la zona del Moianès en un moment en que el clima era més fred que l’actual. Els boscos de pins i alzines s’alternaven amb algunes taques de prats humits, el que afavoria una diversitat d’animals molt important. Entre aquests, destacaven els mamuts, els rinoceronts llanuts, els urs, els cérvols, els cabirols, els cavalls, les cabres i els isards. Aquesta riquesa ecològica atreia molts carnívors a la zona, sobre tot els óssos de les cavernes, les hienes, els lleons de les cavernes i els llops.

 

El jaciment presenta una seqüència estratigràfica de més de 6 metres que condensa tota la història dels Neandertals a la zona del Moianès, des de la seva aparició fa més de 250.000 anys als estrats més profunds, fins a la seva desaparició fa uns 35.000 anys, als superiors. Durant tot aquest període, la Cova va ser utilitzada per grups d’aquests humans que van deixar indicis de les seves activitats domèstiques, com ara les restes dels fogars, dels animals caçats o de les seves eines. Les seves ocupacions sovint s’alternaven amb les dels grans carnívors, que aprofitaven les absències dels Neandertals a l’indret per establir-hi caus (hienes) o per hibernar-hi (óssos de les cavernes).

La Cova de les Toixoneres, com la del Toll, s’ha format en un sustracte de roca calcària bioconstruïda per coralls fa 38 m.a. L’acció de l’aigua de pluja i el CO2 atmosfèric  ha generat una gran galeria principal i una zona de pas al costat nord d’aquesta.

Recreació de l’ocupació Neandertal de la Cova de les Toixoneres. (Il·lustració ICRA ART)

Excavació arqueològica a la Cova de les Toixoneres. (Foto IPHES)

Les COVETES i el TORRENT DEL MAL

Espai de les Covetes
Gorg del Toll
Torrent del Mal durant el temporal Glòria

Les Covetes són petites cavitats superficials i de poc recorregut que s’han format en el límit entre dues capes estratigràfiques de les calcàries coral·lines d’aquesta zona, per la dissolució d’aquesta roca per acció de l’aigua i el Diòxid de Carboni ambiental en el procés de carstificació que ha format totes les formacions: coves, avencs, balmes, dolines, rasclers, engolidors, surgències, etc., que trobem en aquesta zona.

Aquestes covetes s’han prospectat i no s’han trobat restes arqueològiques ni paleontològiques.

Actualment són caus d’animals, principalment toixons i guineus, que s’alimenten de conills i llebres dels quals s’han trobat restes.

El Torrent del Mal recorre de nord a sud el Parc Prehistòric de les Coves del Toll, és un afluent de capçalera del riu Llobregat, que funciona com els torrents mediterranis amb llarg períodes amb la llera seca, sobretot des de finals de primavera i fins a principis de tardor i durant l’hivern, i que durant la primavera i tardor quan es produeixen pluges i/o nevades, l’aigua torna a circular durant uns dies per la llera. Esporàdicament quan es produeixen fortes pluges el seu cabal augmenta exponencialment en poc temps i decreix de la mateixa manera.

Al torrent observem morfologies fluvials interessants, com el meandre en estrangulació, que l’aigua passa subterràniament des del pont fins el gorg. Aquest mateix meandre té una part de sedimentació a l’est i que fa esplanada i una d’erosió a l’oest que va generant un talús prop de la Cova del Toll. També s’observen saltants i tolls d’aigua com el que tenim aquí al davant.

Al costat del torrent s’ha desenvolupat un ric ecosistema de ribera on podem trobar diferents espècies animals,  vegetals i macroinvertebrats.

Són freqüents arbres com: el pollancre, l’àlber, el freixe…, i també plantes,  algunes d’elles comestibles i/o medicinals com: l’esbarzer , el jonc, la cua de cavall, el gatell, el salze, els botons d’or (ranuncles), la boga…

Si pareu atenció hi veureu també diferents espècies de fauna com: el barb, la bagra, la granota verda (a), la reineta, la serp d’aigua, el gripau, la salamandra (b), el tritó… i ocells com l’oriol, el bernat pescaire, l’ànec collverd,  el blauet (c) entre molts d’altres…

Dins l’aigua o ben a prop d’ella hi viuen alguns petits macroinvertebrats aquàtics, que com la resta d’espècies que observem ens indiquen que la qualitat de l’aigua és bona. Si poseu els peus a l’aigua i mireu amb atenció podreu observar: el sabater, el corredor, l’escorpí d’aigua (f), el barquer (d), dípters diversos (larves de mosquits (e) i mosques), puces d’aigua, gammàrids, ostracodes, cargols i mol·luscos d’aigua dolça, …

El POBLAT prehistòric

La revolució neolítica va canviar la manera de viure dels nostres avantpassats. La ramaderia i, sobretot, l’agricultura, acabaren lligant al sòl les comunitats prehistòriques, afavorint l’aparició d’assentaments estables i, cada cop, més grans. Les cabanes paleolítiques, d’essència temporal, donaren pas a estructures pensades i construïdes per estar de manera indefinida en un mateix emplaçament. Així nasqueren les cabanes neolítiques, llavor i essència de les nostres vivendes actuals, i que s’han utilitzat en alguns indrets del planeta fins els nostres dies.

Al Parc Prehistporic trobaràs les rèpliques de quatre cabanes prehistòriques diferents, totes elles pertanyents a comunitats sedentàries. Les seves diferències estructurals (sòcol de pedra, aterrassaments, teulada dues aigües o sobredimensionades per protegir les parets de tova…) són respostes arquitectòniques específiques a diferents necessitats generades pels seus  emplaçaments d’origen o les condicions ambientals i climatològiques a les que s’havien d’enfrontar. A més precipitació, més inclinació presenta la teulada.

En la seva construcció s’han fet servir materials de proximitat recollits al bosc que circumda les Coves del Toll. La seva estructura està feta amb troncs d’arbre, les parets són de tova (fang barrejat amb palla) i la teulada esta feta de bruc. Presenten petites portes d’accés per tal de minimitzar la pèrdua d’escalfor i a l’interior hem recreat alguna llar de foc.

Entreu-hi sense por. Tothom hi és benvingut!

Cabana de planta elíptica soportant els rigors hivernals

Cabana de planta rectangular

Pregunta-ho a la geòloga

T’agradaria conèixer la història de la terra, de les pedres, dels fòssils i el mar que hi havia a les Coves prehistòriques del Toll (Moià) fa quaranta milions d’any, doncs pregunta-ho a la geòloga.

Envia’m un correu-e